Comunicats


US CONVIDEM A MANIFESTAR-VOS EN DEFENSA DE GALLECS EL 19 D’ABRIL 

marxa_TOTS_A4200pp

Aviat farà un any que ens vam assabentar per la premsa d’un nou episodi del què La Generalitat porta 40 anys fent a Gallecs: vendre’s el Territori, regalat pel règim franquista, amb la complicitat dels ajuntaments. Com que portàvem mesos col·laborant amb l’Incasòl, aquest brut gest ens va ferir com una ganivetada per l’esquena i ens va demostrar que els depredadors mai es rehabiliten.

Des d’aquell vergonyós dia, la Plataforma per la Defensa de Gallecs no ha parat de buscar-hi solucions i fer tot tipus d’accions.

Vam començar difonent la gran mentida de què Gallecs està definitivament protegit amb xerrades i paradetes, el que ens va aportar nous i motivats activistes. I va ser en aquell moment, que vam dir prou de deixar-nos trepitjar i que ja no només lluitarem per can Banús, sinó que farem sortir del calaix tota la brutícia que han anat amagant, tant els uns com els altres, i que significaria la fi de l’Espai. Aquest impuls, va donar lloc al cartell Les Amenaces de Gallecs que farem arribar allà on calgui perquè tothom pugui conèixer els projectes que ens oculten.

En contra del què es diu del nostre grup, hem continuat amb la legalitat i la diplomàcia, fent al·legacions al procés, una queixa al Síndic de Greuges i iniciant un període de redaccions i presentacions de mocions als ajuntaments i al Parlament. Com que una vegada més, evidenciem que res ha canviat, que aquest és el país del benefici immediat, de la dictadura encoberta, de l’opacitat, la corrupció i l’autodestrucció, no ens deixen altra opció que carregar-nos amb megàfons i tambors i sortir al carrer.

Per això, donarem el tret de sortida d’aquesta nova batalla mediàtica amb una gran manifestació inspirada en la del 78. El diumenge 19 d’abril serà una jornada inoblidable on reivindicarem i gaudirem amb 5 columnes multicolors que faran arribar milers de persones a can Banús i cridaran que s’ ha acabat l’era dels cacics i amb ells, la insostenibilitat de la nostra terra.

Res a canviat des del 78: visca Gallecs verd i agrícola!

TORNA LA LLUITA PER LA DEFENSA DE GALLECS 

Gallecs és un espai únic que compartim els veïns i veïnes de Parets, Mollet, Santa Perpètua, Palau, Lliçà i Montcada. La seva situació d’oasi dins la trama urbana li dóna un valor encara més gran pel seu paper de relació entre la natura, el camp i la ciutat. El seu mosaic agroforestal i la seva biodiversitat són els seus valors paisatgístics més importants i cal preservar-los perquè segueixi complint la seva funció ecològica i connectora.

Si segueix sent el pulmó de la plana vallesana és gràcies a més de 40 anys de lluita en favor de la preservació de Gallecs, iniciada per la Comissió per a la Defensa de Gallecs, que va aconseguir arreplegar més de 8.000 persones el 1978 amb una manifestació històrica per la defensa del territori, aturant la construcció d’una gran ciutat, i continuada durant tots aquests anys per la Taula Pro-Referèndum Salvem Gallecs, la Taula Zero, i molta gent i col·lectius diversos, fins a l’actual Plataforma de Defensa de Gallecs. Les amenaces contra l’espai però, no van acabar amb la retirada del projecte de ciutat, perdent així la meitat de l’espai expropiat sota tones d’asfalt, indústries i habitatges. Tampoc el 2010 amb la inclusió al PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural) d’una part de les hectàrees restants sense urbanitzar.

Avui encara es veu amenaçat per multitud de circumstàncies: traçats d’infraestructures que amenacen seguir sepultant més parts de Gallecs sota l’asfalt; una gestió del territori força imperfecte i massa condicionada políticament que, tot i que regulat sobre el paper, per passivitat permet encara la pràctica de la falconeria, la circulació de vehicles per camins o la destrucció dels marges dels conreus. Però ara mateix, l’amenaça més directa i immediata és el projecte d’instal·lació d’una central logística industrial de l’empresa TransWences a la parcel·la de Can Banús, que ja es va deixar fora de l’àrea de protecció del PEIN amb la intenció de poder seguir fent diners amb un Gallecs cada cop més pressionat. El responsable d’aquesta operació és l’INCASÒL, l’empresa que gestiona les terres públiques a Catalunya, amb l’aval i complicitat de l’actual govern de Santa Perpètua.

El territori que ens queda és un bé preuat i escàs, no podem seguir entenent-lo com un recurs que pot ser destruït per generar més inversions i moviment de capital. Gallecs no és només un valor ecològic per ell mateix, és molt més que això! És patrimoni col·lectiu de tota la gent que vivim en els municipis que l’envolten i de més enllà, Gallecs significa més salut, més qualitat de l’aire i benestar emocional; significa mantenir un paisatge agroforestal cada cop més minvat i l’opció d’avançar cap a la sobirania alimentària; significa poder-nos connectar amb el món natural i ensenyar als més joves a entendre com es vivia abans i aspirar a tenir vides més sostenibles, responsables i respectuoses amb l’entorn i amb nosaltres mateixes.

I no ens podem permetre perdre tot això! Un cop més, Gallecs necessita que ens tornem a mobilitzar, i hi ha molt per fer encara: hem d’aconseguir un règim de protecció millor que el PEIN per una protecció veritable i duradora; hem d’augmentar-ne la superfície protegida a partir de les finques que encara estan fora del PEIN; hem d’aconseguir una gestió de l’espai respectuosa i que no serveixi per a l’enriquiment d’alguns desaprensius que ballen al so d’interessos especulatius; però sobretot, per la seva immediatesa i perquè obre les portes a més destruccions, ara mateix hem d’aturar la industrialització de Can Banús i fer fora qualsevol projecte urbanitzador de casa nostra.

Hi ha moltes maneres d’ajudar a protegir Gallecs: participant a la campanya de recollida de signatures i estendre-la als vostres cercles, integrant-vos a la Plataforma per la Defensa de Gallecs a Mollet o a la Torrentera a Santa Perpètua, on les vostres idees, coneixements i habilitats es podran aplicar per a la difusió i enfortiment d’una campanya que serveixi per protegir aquest tros de territori que ja és també part de la nostra ànima. Finalment, recordeu i guardeu-vos el 19 d’abril, el dia que farem una manifestació conjunta des dels diferents pobles i que acabarà a Gallecs. El 19 d’abril haurem de ser moltíssimes persones perquè els quedi clar a TransWences, a l’INCASÒL i a tots aquells que ens vulguin deixar sense Gallecs, que NO PASSARAN, NO PASSARAN i NO PASSARAN!! SALVEM GALLECS!!!

Plataforma per la Defensa de Gallecs

NOTA DE PREMSA

La venda d’un solar a Gallecs comportarà el deteriorament de l’espai natural i de la salut de la població 

La venda per part de l’INCASÒL de la Generalitat de Catalunya -amb el consentiment de l’Ajuntament de Santa Perpètua- per a la urbanització de 50.000 metres quadrats de Gallecs a l’empresa TransWences per a la construcció d’un centre logístic per carretera, comportarà un greu deteriorament del Medi Ambient i de la Salut de les persones.

Gallecs és un espai natural al bell mig del Vallès Oriental que cal preservar ateses les essencials funcions agrícoles, ambientals i per a la salut de les persones que suposa. Tanmateix, a diferència del què pensa la gran majoria de la població, tot l’Espai Natural de Gallecs no està inclòs en el Pla Especial d’Interès Natural de Gallecs i, per tant, no té una figura urbanística que n’impedeixi la seva urbanització. El cas de Can Banús n’és un exemple, però hi ha espais a d’altres municipis, com Mollet, Palau o Montcada que poden ser urbanitzats en qualsevol moment tot i tenir com a propietari la Generalitat de Catalunya mitjançant l’empresa pública de l’INCASÒL.

La zona que l’INCASÒL pretén vendre -per la que ja ha cobrat una paga i senyal- es troba al municipi de Santa Perpètua de Mogoda a tocar de Mollet del Vallès. Aquesta operació es va realitzar mitjançant una addenda en el conveni marc que regula els àmbits de desenvolupament previstos en el pla director urbanístic (PDU) de Gallecs, que va ser signat per la Generalitat i el consistori perquè, modificant el pla general d’ordenació urbanística municipal, s’hi pugui instal·lar activitat econòmica industrial en aquest espai natural.

Cal recordar que ambdós municipis, de la mateixa manera que gairebé tota la Regió Metropolitana de Barcelona, no compleixen els límits establerts per la Directiva Europea (2008/50/CE) sobre la qualitat de l’aire i una atmosfera més neta i la Directiva Marc (96/62/CE) sobre l’avaluació i gestió de la qualitat de l’aire ambient i els governs han estat advertits de sanció per la Unió Europea en repetides ocasions. Ara fa pocs dies hem pogut comprovar com un anticicló disparava totes les alarmes sobre la qualitat de l’aire i com les administracions catalanes competents no prenien les mesures adequades per pal·liar els focus de contaminació.

Per això, la Plataforma per a la Defensa de Gallecs i totes les organitzacions que en formen part -més de 50- presenten una queixa al Síndic de Greuges per a manifestar la indefensió de la població davant les pràctiques de mercadeig de sòl propietat de la pròpia administració, els impactes sobre els valors agrícoles, naturals, socials i paisatgístics de Gallecs derivats d’aquest tipus d’activitat i denunciar la inoperativitat al respecte per a minimitzar la contaminació atmosfèrica que posen en risc el dret a un medi adequat i a la salut de les persones incomplint la normativa de Drets Humans -article 12 del Pacte Internacional de Drets econòmics, socials i culturals-, la normativa europea en la Carta dels Drets Fonamentals, les directives abans esmentades i la pròpia Constitució Espanyola – on el seu article 41 reconeix el dret a la protecció de la salut i en el 45 a gaudir d’un medi ambient adequat per al desenvolupament de la persona així com el deure de preservar-lo -.

I per tot això, insten a totes les forces polítiques dels municipis que conformen Gallecs i del Parlament de Catalunya i als governs municipals i de la Generalitat a què vetllin per la salut de les persones i per a un medi adequat i, per tant, emparin totes les eines que estiguin al seu abast per aturar aquesta venda i urbanització i iniciïn tots els processos administratius que calguin per a preservar l’Espai Natural de Gallecs en la seva totalitat.

Per a més Informació:

Queixa al Síndic de Greuges

Annex a la Queixa al Síndic de Greuges

Quim Pérez: 647 915 639

Titus: 608 306 122

Pol Ansó: 605 943 979


MANIFEST 

L’INCASÒL ES VEN GALLECS. PER QUÈ CALLEN ELS AJUNTAMENTS?

Gallecs és un espai únic situat en plena regió metropolitana de Barcelona. Aquest és el pulmó de la plana vallesana i el resultat de més de 30 anys de lluita social. La seva ubicació, envoltat de la ferotge urbanització indiscriminada, li dóna un valor immens. El característic mosaic agrícola, la biodiversitat i la proximitat a les zones urbanitzades li atribueixen immenses qualitats que cal defensar sense embuts. A més, la seva funció ecològica i connectora, fa que sigui un lloc idoni per a més de seixanta espècies d’aus (algunes en perill d’extinció) que vénen a niar cada any, a més de les que hi són de passada i hi reposen durant les llargues migracions.

Per tant, l’objectiu és garantir la màxima protecció de l’espai davant les constants amenaces d’urbanització que rep Gallecs; la protecció del patrimoni natural, biològic, cultural i paisatgístic han de ser compatibles amb l’aprofitament de l’espai per part de la ciutadania.

En les darreres setmanes, l’INCASOL i l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda han signat un acord per tal d’urbanitzar i desenvolupar un nou sector industrial a les portes de l’espai.

Per tots aquests motius, demanem:

1. L’aturada del procés de desenvolupament d’un nou sector industrial a Can Banús, incloure’l dins del PEIN de Gallecs i cercar solucions alternatives tenint en compte l’actual situació de molts polígons industrials propers que estan desocupats.

2. L’augment de superfície protegida inclosa al PEIN de Gallecs amb les finques perimetrals com recullen els estatuts del Consorci, fent-lo compatible amb la seva característica de connector ecològic i d’espai de biodiversitat.

3. Cercar l’instrument de gestió adequat que augmenti el grau de protecció dels espais (POUM, PEIN, Xarxa Natura i PNIN).

4. Accelerar els tràmits corresponents (Pla Especial de Gallecs) per a classificar les activitats permeses a Gallecs i evitar-ne les incompatibles.

A GALLECS NI UN TROS MÉS!

ADHESIONS A: SalvemGallecs@gmail.com

ENTITATS ADHERIDES

ADENC, Ara Mollet-ERC, Agrupament Escolta i Guia Sant Jaume, ARRAN Granollers, Assemblea de Joves de Parets, Assemblea de Joves de Santa Perpètua, Assemblea de l’Esquerra Alternativa per Barberà, Assemblea Llibertària del Vallès Oriental, ASiA Associació Salut i Agroecologia, Assemblea Popular de Mollet, Associació Animalista Libera, Associació d’Amics de la Pedagogia Terapeutica, Associació de Veïns de l’Espai Rural de Gallecs, associació Una Sola Terra, Ateneu de Gallecs, Candidatures Alternatives del Vallès, Casal de Joves Enfarrats de Palau Solità i de Plegamans, Casal Popular El Tabaran, Castellar l’Altraveu, CGT Vallés Oriental, Club d’Activitats de Muntanya de Parets, Colla dels Morats, Colla Gegantera de Mollet, Comitè Comarcal del PSUC Viu del Vallès Oriental, Confederació de Federacions d’Associacions Veïnals de Catalunya, Cooperativa de Productores i Consumidores La Unió de Poblenou-La Datzira, Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny, Cup de Lliça d’Amunt, CUP de Montcada, CUP de Palau, CUP de Santa Perpètua, DEPANA, Endavant-OSAN, Entesa per Sabadell, Entre Iguals gestió social de la propietat, ERC Lliçà de Vall, ERC Montcada i Reixac, ERC Palau-Solità i Plegamans, ERC Parets del Vallès, ERC Santa Perpètua, Federació d’Associacions Veïnals de Mollet del Vallès, Gmamir-ea Ong Medioambiental Montcada, Grup de suport a la Cup de la Vall del Tenes, ICV-EUiA Parets, IxM-CUP Mollet, JERC Vallès Occidental, JERC Vallès Oriental, Joventut Comunista de Catalunya-Vallès, L’Altraveu per Castellar, L’Esquerda de Granollers, La Torrentera, Llançadora Associació d’Artistes, MES Moviment d’Esquerres, Mollet amb Cuba, partit ecologista Els Verds-Alternativa Verda, Plataforma per a la Defensa de Gallecs, Podem de Parets del Vallès, Podemos Santa Perpètua, Procés Constituent al Baix Vallès, Procés Constituent de Palau-Solità i Plegamans.

ADHESIONS INDIVIDUALS

Albert Bonàs, Albert Lizarraga Seijas, Albert Roca Enrich, Albert San José (Sanjo), Alberto Godoy Ramallal, Alexandre Gómez Izquierdo, Àlvaro Íñigo Quiñonero, Antoni Petit, Antoni Vicente Gras, Antonio Mateo Comellas, Antonio Molina, Blanca Pérez i Uñó, Carles García Jovells, Dani Banús i Codina, Daniel Vilardell, David Cano Canal, David Clarà García, Gerard Altayó i Isern, Elena Ozaes, Emilia Omella Moreno, Enric Sallent Pàmies, Ester Díaz Cortés, Eva Catalan, Fabià Díaz-Cortés, Fernando D. Saz Corcho, Jaume Noró Camats, Joan Garcia, Joan Ventura Fortuny, Jordi Herrero, Jordi Umbert Juliana, Josep Capdevila Vilatimó, Josep Maria Oliva Bonsfills, Lluc Fernández Trancoso, Lluís Ansó Landa, Manel Xicota Clement, Mari Tejedor, María Carmen Merino Benítez , Maria Teresa Tejedor, Maria Victoria Garcia Duran, Mariano Varela, Marina Duñach Torras, Marta Gimeno Compte, Marta López Sánchez, Melani López, Miquel Tur Ibañez, Montse Vinyallonga, Montserrat Mateo Omella, Montserrat Moñux Campi, Nadia Molina, Nati Trancoso, Nil Altayó Isern, Nuria Folch Calzada, Núria Mateo Omella, Oriol Escura Herencia, Pep Puig, Pere Garcia i Batalla, Pilar Sentís, Pol Altayó, Pol Ansó Ros, Raimon Coll Llobet, Raul Fernández Garcia, Rosa Rovira Punsola, Rosalia Vila Portell, Samuel Leal García, Santi Vilanova, Sergi Borruey, Sergi Canet, Simona Omella Moreno, Teresa Sala, Tomàs Borruey Romeu, Toni del Valle, Vicenç Torrents, Xavi Arderius, Xavier Garcia.


CONSIDERACIONS SOBRE L’ABAST DE L’INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL DE L’AVANÇ DE LA MPPG DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA PER A L’ADAPTACIÓ AL PDU DE L’ACTUR DE SANTA MARIA DE GALLECS DELS ÀMBITS DE CAN BANÚS II. 

L’INCASÒL funciona a dues velocitats segons per a qui treballa. Mentre que ja fa 7 anys que la societat civil espera el Pla Especial de Gallecs, al més d’agost ens hem assabentat (evidentment no per ells) del període d’al·legacions al desastre ambiental que s’acosta. Aquí teniu les nostres consideracions.

EL CAN BANUS QUE VOLEM!


GALLECS NECESSITA UN MODEL SOSTENIBLE GLOBAL 

Nosaltres continuem donant-li forma al nostre. A veure si algun partit polític està disposat a aplicar-lo!

LLIBRE VERD GALLECS


COMUNICAT DE LA PRIMERA ASSEMBLEA DE SALVEM CAN CRUZ

Ja fa 40 anys des de l’expropiació de Gallecs i el seu present i futur continuen sense definició. Malgrat l’aparent tendència a la normalització, l’actitud prepotent d’algunes polítiques i la crisi desenfrenada han portat a la degeneració del poble i del seu patrimoni.

El cas de Can Cruz n’és el clar exemple: els deliris de grandesa d’una alcaldessa portaren a manipular les lleis i, contra tota lògica i voluntat popular, a desnonar i abandonar una de les masies més importants de Gallecs.

Davant d’aquesta passivitat i negligència administrativa, un grup de col·lectius sense ànim de lucre de Gallecs, Mollet, Martorelles i Barcelona ens hem disposat a treballar per recuperar can Cruz.

Desprès de diverses trobades, hem decidit CONVOCAR A TOTHOM QUE VULGUI PARTICIPAR EN AQUEST PROJECTE ALTERNATIU, A LA PRIMERA ASSEMBLEA SOBRE LA RECUPERACIÓ DE CAN CRUZ EL PROPER DIUMENGE 16 DE DESEMBRE A LES 10 HORES A L’ERA DE LA PRÒPIA CASA.

Al finalitzar la jornada de treball, celebrarem un dinar de carmanyola en el què ens agradaria veure-us a tots plegats.

Moltes gràcies per la vostra involucració.

Col·lectiu Salvem Can Cruz


COMUNICAT DE PREMSA DE LES ENTITATS ECOLOGISTES I CONSERVACIONISTES DE CATALUNYA

Entitats convocants: SEO/BirdLife, EdC (federació Ecologistes de Catalunya), IPCENA, ADENC, DEPANA, PDG, IAEDEN, GREENPEACE, Ecologistes en Acció de Catalunya, GdT, CEPA i Alternativa Verda-ONG.

Aquest matí, 8 de juny de 2011, les entitats ecologistes i conservacionistes convocants, hem presentat davant els mitjans de comunicació la nostra posició enfront l’avantprojecte de llei de simplificació, d’agilitat i reestructuració administrativa i de promoció de l’activitat econòmica, de 26 de maig de 2011, sotmesa a informació pública al DOGC 5891, de 1 de juny de 2011.

D’aquest posicionament comú en destaquem:

1.- La nostra oposició a l’avantprojecte, per la qual cosa demanem abans que res la seva retirada immediata.

2.- La manca de transparència i de participació, i l’esperit antidemocràtic del procediment d’elaboració i tramitació d’aquest avantprojecte del qual cap de les entitats havia estat informada prèviament de la seva elaboració, ni consultada, tot i que afecta a 22 normatives ambientals i que les diverses entitats hem tingut múltiples contactes amb representants del nou Govern.

3.- La vulneració directa de legislació internacional, europea i estatal en diverses de les seves propostes de modificació. Diverses de les modificacions presentades vulneren normativa de rang superior, com les modificacions proposades, per citar alguns exemples, a: la Llei 9/95 de regulació d’accés motoritzat al medi natural; la Llei 4/1998, de 12 de març, de protecció de cap de Creus; el text refós de la Llei de protecció dels animals, aprovat per Decret legislatiu 2/2008, de 15 d’abril; a la Llei 6/2009, de 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes.

4.- La pèrdua de sensibilitat ambiental de tot aquest avantprojecte, pèrdua de sensibilitat que ja va ser constatada amb la desaparició del departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.

5.- El retorn a models fracassats que posen en greu compromís de futur l’estat de benestar, ambiental, social i futur energètic.

6.- Les propostes de modificació, molt preocupants, davant aspectes de greus conseqüències com l’avaluació d’impacte ambiental, els residus, l’aigua, etc.

7.- Finalment assenyalar que l’avantprojecte no presenta cap justificació tècnica, econòmica o científica que motivi o demostri el benefici de l’aprovació de cap de les modificacions presentades.

Per tot això les entitats convocants hem presentat de forma conjunta el nostre rebuig a l’avantprojecte i anunciem que, a més de presentar al·legacions, estudiarem la denúncia davant la CE d’aquells aspectes que vulnerin la legislació europea.

SEO/BirdLife, EdC (federació Ecologistes de Catalunya), IPCENA, ADENC, DEPANA, PDG, IAEDEN, GREENPEACE, Ecologistes en Acció de Catalunya, GdT, CEPA i Alternativa Verda-ONG.

Barcelona, 8 de juny de 2011


QÜESTIONARI DE BONA GESTIÓ DEL PEIN DE GALLECS

Ja fa gaire bé un any i mig que es va aprovar la inclusió de Gallecs al Pla d’Espais d’Interès Natural, però encara no hi ha cap reglament que el reguli com qualsevol altre espai públic. Aquesta lentitud administrativa, juntament amb un cert desinterès i manca d’experiència en els responsables, està provocant que es produeixin situacions que ens preocupen a la Plataforma per a la Defensa de Gallecs. Aprofitant la campanya de les eleccions municipals, volem que tots els caps de llista dels sis municipis que formen part del Consorci es pronunciïn clarament. Per això hem preparat un senzill i concís qüestionari que permetrà a tota l’opinió pública saber les posicions de cada partit referents a Gallecs i tenir-ho en compte a l’hora d’anar a votar. Les respostes rebudes abans del dilluns 16 de maig, seran avaluades i es publicaran els resultats als mitjans aquella mateixa setmana. Demanem a aquells caps de llista amb els que no hem pogut contactar, que es posin en contacte amb nosaltres a salvemgallecs@gmail.com i els reenviarem el qüestionari el més aviat possible.

DESCARREGAR EL QÜESTIONARI

AVALUACIÓ DELS QÜESTIONARIS REBUTS

Agraïm la col·laboració dels partits polítics que han decidit participar de la nova experiència presentada per La Plataforma per a la Defensa de Gallecs malgrat la manca de temps que de ben segur tenen aquests dies de campanya. Si ho desitgen, quan disposin de més temps, podrem revisar els qüestionaris i així conèixer els problemes reals de Gallecs.
També volem agrair als mitjans de comunicació la difusió d’aquest nou exemple de democràcia directe que esperem ben aviat s’estengui arreu del país.
La conclusió general de l’avaluació és, una vegada més, un reflex de la societat en la què vivim. Com succeeix a l’escola, observem el següent:

La majoria d’alumnes que entreguen, aproven i, generalment, amb nota.

Qui no posa el nom o entrega una cosa totalment diferent a la que se li ha demanat, suspèn.

La gran majoria en aquest país o no es presenta o no entrega. Nosaltres ho entenem com el fracàs escolar de la democràcia.

En termes locals, contrasta el major interès per Gallecs a Mollet o Parets i l’oblit absolut a Palau, Santa Perpètua o Lliçà.

RESULTATS:

Antoni Valle i Pérez, cap de llista del PACMA Partit Animalista de Mollet del Vallès: 8,25
Noemí Fernández Fernández, cap de llista d’ ICV-EUIA de Mollet del Vallès: 8,25
Rosa Martí i Conill, cap de llista de Nova Opció per Parets de Parets del Vallès: 7,75
Jordi Puyuelo Capellas, cap de llista de SI de Mollet del Vallès: 7,5
José María González De Arriba, cap de llista d’ICV-EUiA de Montcada I Reixac: 7,25
Manuel Losada Seivane, cap de llista de C’s Ciutadans – Partido de la Ciudadanía de Parets del Vallès: 7
Anònim, representant del PSC de Mollet: 0*
*El PSC de Mollet ens ha fet arribar un correu anònim amb un copiar i enganxar de la part referent a Gallecs del seu programa electoral i per tant, evidentment, no han respost concretament a cap de les preguntes formulades. Això a qualsevol examen no pot tenir altre valoració que l’insuficient. Cal afegir que tenim seriosos dubtes de què hagi estat el cap de llista, Josep Monràs, el què ens l’ha enviat.

Moltes gràcies a tothom,
Plataforma per a la Defensa de Gallecs


EL POUM DE PALAU: UNA OPORTUNITAT PER REPARAR UN DESGAVELL

Resum dels punts tractats amb el regidors palauencs:

1)      Conclusió de la reunió prèvia: cal una altra manera de tractar el territori menys insostenible

2)      Anàlisi del moment històric

a)      Canvi de les necessitats actuals

i)        Respecte al poum

ii)       Respecte a la c-59

(1)    La crisi i la deslocalització

(a)    Existència prèvia de solars buits a l’interior dels polígons

(b)   Ara ja no s’ompliran: reconversió del sistema productiu

(c)    Dubtes sobre la conveniència de noves superfícies industrials

(2)    Govern de la generalitat de ciu

(a)    Incasol

(b)   Direcció general de carreteres

3)      Propostes de la plataforma per a la defensa de gallecs

a)      Poum: el preparc

i)        Entrada digna de palau a gallecs

ii)       Serveis adients

iii)     Usos no permesos al pein

iv)     Agricultura experimental

v)      Energies alternatives

b)      Remodelació del tram c-59: continuïtat del territori

i)        Desdoblament en el territori de palau, fora del pein

ii)       Tram de fals túnel fàcilment assumible

iii)     Viaducte de diversos pòrtics

iv)     Pantalles de protecció de la fauna, visual i acústica.

v)      Reforestacions


S’HA IMPOSAT LA LÒGICA

La Plataforma per a la Defensa de Gallecs felicita al Departament d’Agricultura per aturar les imminents obres de remodelació dels camins per les següents raons:

1. Es parla de què els pilars de l’espai són l’agricultura, el lleure i el medi natural (fauna i flora). Denunciem la marginació d’aquest últim envers els altres, precisament el què hauria de ser més important en una zona protegida.

2. Gallecs és un espai d’interès natural diferent a la majoria, doncs es troba a la plana i en una zona molt densa envoltada de construccions. Per això alberga espècies particulars que cal protegir encara amb més atenció.

3. 6 mesos d’obres amb maquinària pesada comportaria la mort i danys irreparables a multitud d’aquestes espècies, moltes d’elles nidificants o en parada migratòria imprescindible a Gallecs. De fet, ja fa anys que els camins s’estan remodelant sense tenir en compte la vida animal cada cop més massacrada.

4. La compacitat dels camins ja és més que suficient. Permet caminar, córrer i anar amb bicicleta amb comoditat a diferència de l’engravat, que per exemple al camí del torrent Caganell, obliga a circular-hi per fora. Amés, una pista més permeable permet la formació de tolls quan plou d’on veuen la majoria d’ocells.

5. Per tant, no té cap sentit preparar els camins per a la circulació de cotxes. Des de la Plataforma pensem que ja hi ha més camins dels què calen i que la majoria d’aquests, haurien d’estar tancats als vehicles.

6. Socialment parlant, considerem una ofensa cap a la població gastar 800.000 euros d’aquesta manera tant frívola, sobretot cap a aquells aturats i desnonats que no paren de créixer i cap als veïns que encara no tenen les xarxes bàsiques.

7. Finalment, com a moviment dialogant i constructiu que som, continuem treballant en la redacció de les nostres propostes, i en concret, en el projecte de camins amb la intenció de consensuar-lo amb el Departament si així ho desitja. Exemples que avalen la nostra acurada feina i voluntat de consens són el projecte de prohibició de la falconeria i l’aportació al POUM de Palau Solità i Plegamans.

Plataforma per a la Defensa de Gallecs


EL CORRIOL PIT-ROIG A GALLECS, UN OCELL EMBLEMÀTIC DEL PEIN, I LA FALCONERIA

El corriol pit-roig és una de les espècies més interessants que es pot observar a Gallecs. A Catalunya existeixen pocs llocs coneguts on l’espècie es pugui observar regularment cada any, i un d’ells és Gallecs, un fet que provoca la peregrinació d’ornitòlegs de diferents procedències per tal de gaudir de la bellesa de l’ocell. Aquest corriol realitza migracions de milers de quilòmetres entre els seus llocs de reproducció i els d’hivernada, i és durant la seva migració de tornada al sud quan s’atura als camps de cultiu de Gallecs per tal de descansar i alimentar-se, i així recuperar energies. Una particularitat del corriol pit-roig rau en què és molt selectiu a l’hora de triar els llocs on s’atura i únicament ho fa en determinats sectors de la carena de Bandolers amb bon camp de visió del terreny que l’envolta, tal com s’ha pogut comprovar durant dècades d’observacions de diferents ornitòlegs. És una conducta que possiblement li serveix per eludir l’atac de depredadors terrestres i/o aeris (per exemple, rapinyaires o mamífers carnívors).  Malauradament, la falconeria, un ús que es dóna a la carena de Bandolers durant gairebé tot l’any de dilluns a diumenge i durant gran part del dia, impedeix que els corriols i moltes altres espècies migratòries puguin descansar a Gallecs durant el temps necessari. La concentració no natural de rapinyaires ensinistrats i falconers que caminen dins els camps de cultiu representen una amenaça constant pels ocells i aquests acaben per continuar les seves migracions sense haver descansat i agafat forces. S’ha constatat repetidament com el trànsit de persones per les pistes no ocasiona la fugida dels corriols, però en canvi la pràctica de la falconeria provoca que els corriols es posin neguitosos i acabin per fugir. A priori, pot semblar un tema frívol, però la realitat és que aquestes escales migratòries són fonamentals per la supervivència de les espècies, i per aquesta raó existeix la convenció de Bonn que protegeix les aus migratòries i que va ratificar la Unió Europea. La falconeria avui en dia va en detriment dels valors naturals del Pein de Gallecs, en certa manera entra en conflicte amb la convenció de Bonn i modifica de manera important l’ús que fan els ocells en general de la carena de Bandolers. Així doncs, és trist veure com dia a dia l’activitat lúdica/esportiva d’uns quants falconers causa un empobriment del patrimoni natural de tots els ciutadans. Fins el moment s’han dedicat esforços cada any per explicar als propis falconers que usen l’espai el problema i convence’ls de què no facin volar els seus rapinyaires dins del Pein, però únicament una persona de l’Empordà es va comprometre oralment a no fer-ho. Certament, com a amants a priori de la natura, la lògica portaria a imaginar que són receptius de cara als temes de medi ambient, però òbviament a jutjar per tota la brutícia que deixen a la zona del dipòsit d’aigua de la carena de Bandolers (restes dels coloms que donen als seus falcons per tot arreu, centenars de brides de plàstic que utilitzen pels emissors dels falcons, etc.) no és així.

En un espai tant petit com el Pein de Gallecs i tant important per les aus donat el context que l’envolta, una activitat com la falconeria s’hauria d’extirpar quan abans millor, i sense perdre temps en formalismes legals ambigus.

PER AIXÒ I MÉS, NO A LA FALCONERIA A GALLECS!!!

El corriol pit-roig descansant i alimentant-se a Gallecs, quan no el foragiten amb els falcons

La brutícia dels falconers (potes, ales, i caps de colom; brides de plàstic dels emissors, etc.)


GALLECS AL PEIN, BÉ. I ARA QUÈ?

La Plataforma de Defensa de Gallecs (PDG) valorem el fet de la inclusió de Gallecs al PEIN com un acte de justícia que denota la rellevància dels valors naturals de l’espai i dóna resposta a una de les demandes ciutadanes més perseguides. Ara bé, com des de la mateixa PDG venim dient i demanem en el nostre manifest, al qual s’han adherit fins ara prop de 50 entitats, la protecció que dóna aquesta figura és totalment insuficient vers les diferents propostes que amenacen Gallecs.

Tanmateix, el fet que només s’hagin inclòs els terrenys públics de la proposta d’inclusió al PEIN del 2005, la qual presentava un espai de prop de 1090 ha , ho veiem com un fet lamentable i preocupant, ja que crea el greu precedent que dóna a entendre que només es pot protegir allò que és públic, i deixa sense protecció prop del 35% del corredor de Gallecs segons aquesta proposta, i més de 40% d’espai sense protegir segons la proposta dels moviments ecologistes. Malgrat que el document deixa la porta oberta a noves incorporacions futures, creiem que la voluntat real per tal d’ampliar l’espai protegit és pràcticament nul·la, ja que del contrari ja s’haurien incorporat bona part d’aquests terrenys privats.

Així doncs, les diferents propostes recollides en el PTMB que amenacen Gallecs, que són les grans infraestructures com la Interpolar Sud , un tramvia o la possibilitat del pas del IV Cinturó, a les quals hem al·legat de forma contrària, la figura del PEIN no les evita de cap manera, motiu pel qual la PDG treballarem de forma permanent per tal d’aconseguir una protecció real més efectiva de l’espai que el preservi de futures agressions. Alhora exigim la retirada de les infraestructures citades del PTMB, que esquarterarien Gallecs, i es reformuli en base a criteris de sostenibilitat ambiental i social, defugint de posicionaments obsolets de creixement econòmic il·limitat, per tal de preservar al màxim el que queda del paisatge tradicional del Vallès. També exigim que la reforma de la C-155 al seu pas per Gallecs i per la resta d’espais agroforestals que travessa, s’efectuï de manera que contraresti l’actual efecte barrera i asseguri una correcta connectivitat ecològica de l’espai de Gallecs amb la zona forestal nord.

La PDG a nivell global, i les entitats adherides a nivell singular, treballarem perquè la declaració de Gallecs com a espai PEIN serveixi per elaborar un pla de gestió de l’espai valent i efectiu, que potenciï i prioritzi els seus valors naturals en front d’actituds, comportaments i pràctiques poc respectuoses amb un espai d’alt valor natural com és Gallecs, i del qual volem ser particeps.

És temps de lluita encara, -tot defugint de qualsevol discurs triomfalista,que no fa res més que incrementar la desinformació a la ciutadania sobre la veritable protecció de l’espai- per preservar Gallecs per les generacions futures. Hem fet un pas endavant, més simbòlic que important, però el camí encara no s’ha acabat.

SALVEM GALLECS !! (el que resta i més)


UN ALTRE ATAC A LA BIODIVERSITAT DE GALLECS, I EL CONSORCI QUE HI FA? 


DENUNCIEM EL DESGAVELL MEDIAMBIENTAL DE GALLECS A NIVELL PLANETARI.  SIGNA I COMPARTEIX, SI US PLAU!

The prohibition of falconry in the Natural Area of Interest in Gallecs. http://www.thepetitionsite.com/640/608/895/the-prohibition-of-falconry-in-the-natural-area-of-interest-in-gallecs/

Minister of Planning and Sustainability of the Generalitat de Catalunya: The prohibition of falconry in the Natural Area of Interest in Gallecs.

https://www.change.org/petitions/minister-of-planning-and-sustainability-of-the-generalitat-de-catalunya-the-prohibition-of-falconry-in-the-natural-area-of-interest-in-gallecs


ABOCAMENTS IL·LEGALS A GALLECS 

Recentment ha aparegut en algunes parcel·les de cultiu de Gallecs un compost amb impureses no orgàniques que s’observen a simple vista. La ferum que en desprèn no s’assembla al dels fems, ni al dels purins. És un altre tipus d’olor que recorda a un abocador, a escombraries, altament desagradable a centenars de metres, que inunda plenament l’ambient i que fins i tot arriba a les cases del petit nucli habitat de Gallecs.

Aquest tipus de compost és el que acostumen a preparar, per exemple, els ecoparcs. Alguna entitat ecologista ja va descriure temps enrere que els ecoparcs no elaboren un fertilitzant de qualitat, sinó més aviat un producte no massa adient respecte la seva funció de fertilitzar els cultius, sense garanties de què no hi hagi metalls pesants dins, contaminat de materials no orgànics, com a resultat de barrejar residus orgànics, fangs de depuradores industrials o d’EDARS (Estacions Depuradores d’Aigües Residuals) i fems. Abocar aquest producte sobre les parcel·les de cultiu és arriscar-se a una contaminació descontrolada i que pot ser molt duradora en el temps, al que cal sumar l’afecció sobre els aqüífers i l’atmosfera. Tot està connectat i no es pot jugar amb la salut humana ni la dels camps de cultiu, encara menys si són públics.

Una cosa està clara, els sentits ens diuen que aquest producte que s’ha abocat no pot ser bo. La gent que usa Gallecs per córrer, anar en bici, caminar amb els seus fills ha de reaccionar, és l’espai de tots i no és normal arribar a casa i sentir que la roba i la pell se’ns ha impregnat d’aquest olor insuportable a abocador. Demanem a la pagesia de Gallecs, al Consorci, a la Generalitat i als ajuntaments perquè vetllin per la correcta gestió de l’espai i incrementin notablement les mesures adients perquè Gallecs esdevingui un territori plenament ecològic. Si s’estimen aquesta terra, ho han de comprendre. Hi ha altres productes alternatius amb els que fer créixer els cultius que donen vida a Gallecs i als seus pagesos.


EL DESGAVELL MEDIAMBIENTAL DE GALLECS ARRIBARÀ AL PARLAMENT CATALÀ 

La PDG i el DRAG portaran el desgavell mediambiental de Gallecs al parlament català, i si s’escau,  al Comissariat Europeu. Ho faran a través dels diputats d’ERC Marc Sanglas i Violant Mascaró i amb l’ajuda dels serveis jurídics i tècnics de DEPANA i SEO/Bird Life Catalunya.

Inspirats en la denúncia a la Generalitat de Catalunya, per l’incompliment de la directiva europea Aus al Delta del Llobregat per part de DEPANA i ERC, la passada setmana es portava a terme una reunió a Mollet en la què es definia el procés a seguir:

Utilitzar una Proposta de Resolució com a mecanisme de control i impuls polític del què disposa el Grup Parlamentari. Es tracta d’una iniciativa parlamentària que té com a objectiu l’adopció per part del Parlament d’una resolució en la qual invita a realitzar determinades actuacions. La primera Proposta de Resolució que tramitaran els diputats constarà de tres parts:

  1. Demanar l’ampliació del PEIN de Gallecs a les mil i escaig hectàrees previstes en les al·legacions que van fer aquestes dues entitats al 2009.
  2. Demanar la incorporació immediata del PEIN de Gallecs a la Xarxa Natura 2000.
  3. Modificar els usos de Gallecs per tal de que sigui declarat com a refugi de fauna i és prohibeixi la captura de fringíl·lids i la pràctica de la falconeria.

En una segona fase, una vegada resolta aquesta primera, se’n proposarà una altra que demani al Parlament que actualitzi la regulació de la Falconeria a tota Catalunya ja que la llei en vigor és més que obsoleta.

Aquest penúltim recurs és la conseqüència de l’obligació que tenen els estats europeus d’aplicar els criteris dels apartats 1 i 2 de l’Article 4 de la Directiva 79/409/CEE per a què quedin protegides les zones més adequades per les espècies citades a l’Annex I de la mateixa Directiva. Tots els estudis portats a terme a Gallecs durant els darrers anys, constaten que les espècies citades estan en constant regressió i algunes d’elles a prop de la desaparició.

Donat que la Directiva d’Aus es troba incorporada a la nostra legislació, demanen que, en aplicació de la Llei d’Espais Naturals, el Reial Decret 1997/1995 i la Llei 12/2006, es protegeixin les zones incloses dins la nova delimitació de la IBA 139, elaborada per SEO/Bird Life (Societat Espanyola d’Ornitologia), a la què des dels anys 90, la Comissió Europea els encarrega l’elaboració dels inventaris d’àrees importants per a les aus o IBA (acrònim anglès de Important Bird Areas) que, sota criteris científics, delimiten les zones que haurien de ser protegides pels diferents estats.

La validesa d’aquest inventari ha estat ratificada per nombroses sentències contra diferents estats de la UE, inclòs l’Estat espanyol i Catalunya (Sentencia Canal Segarra-Garrigues), per part dels Tribunals europeus.


PRESENTADA LA QUEIXA I L’EXTENS INFORME AL SÍNDIC DE GREUGES PEL QUE FA A L’IMPACTE DE LA PRÀCTICA DE LA FALCONERIA A L’ESPAI D’INTERÈS NATURAL DE GALLECS 

La resposta del Director General del Medi Natural i Biodiversitat només pot ser interpretada d’una manera per la Plataforma:

REGULACIÓ + GALLECS = PROHIBICIÓ 


CAMPANYA DE DENÚNCIA DE LA CAÇA FURTIVA A GALLECS 

La prohibició de la Falconeria i de la resta d’arts de caça al terme de Mollet, Parets, Lliçà i Palau ja és efectiva, mentre que l’ajuntament de Santa Perpètua treballa per a fer-la permanent. Si veieu falconers o caçadors de fringíl·lids al terme de Mollet, truqueu a la policia al 93 570 00 92.

Pel què fa a Lliçà, si veieu falconers o caçadors de fringíl·lids, truqueu a la policia al 93 844 5454. Entre tots fem pressió!

%d bloggers like this: